diumenge, 27 d’abril del 2014

ELL I ELLA

Ella el va veure sense parar-hi massa atenció; ell, innocent, la va atraure. 

Ella, mica a mica, s'hi anava fixant; ell la va acabar captivant.

Ella va caure a la seva xarxa i ell va aconseguir que ella fes tot i més, entregant-se en cos i ànima per veure'l feliç.

Ella vivia de petits somriures esporàdics i converses monosil·làbiques que aconseguia amb molt d'esforç; mentre ell ignorava tot el mar de sentiments que el rodejaven.

Ella l'escoltava i va guanyar-se la seva confiança; ell, però, mai va arribar a entregar-li el seu cor.

Ella era allà sempre, quan se la reclamava i quan no. Ell la utilitzava i se n'aprofitava, volent o no, perquè ella mai li negaria res.

Ella era qui escoltava els penes, quan ell rebia un cop baix i se li trencava el cor.

Ella era qui va sacrificar la seva felicitat per ell; ell que quan en va trobar una altra la va ignorar fins que alguna cosa li va anar malament.

Ella no n'era conscient, però ell la va fer patir

Ella, després de molt temps i molt esforç, ha passat plana; ell, com ella s'esperava, l'ha deixat enrere, ignorada i oblidada.

Ella ara és feliç i somriu; però sap que en el fons, quan tingui un dia trist, és possible que li vingui a la memòria aquelles tres lletres que tant li van costar d'arrencar del seu cor: ell.

Atentament:
La noia que parla